adrià_
grandia
Emmig de qualsevol paisatge s'hi poden trobar camins, dreceres, carrers. Caminar-los fins a la clariana del bosc o bé asseure's, pensatiu, a la primera pedra marjal. Encara que prou sovint es transita per un panorama urbà, cantells d'edificis cecs, colors de senyals rutinaries, i marrades individuals.
I després es desaprèn, de tant beure de totes aquestes avingudes, cap endins, cisterna i no pou, per descobrir cicatrius, arrugues, venes i rastres de carícies.
El cos, el llenguatge.
L'Adrià Grandia va nexier a Sant Fruitós de Bages, 1981. Des de fa temps que ha escollit la viola de roda com a instrument, i la música com a llenguatge. Actualment compagina les actuacions en directe, mostrant tan les possibilitats sonores d'un instrument preterit a -Mil anys d'un instrument, Carboncle-, com col·laborant amb diferents formacions, d'estils diversos. Així; transita per la música antiga a -Cor Zongora, Stella Splendens-; pel jazz a -Electrik Consort-; contemporània a -bandaèria, Santi Picó-, pop rock a -Astrud i col·lectiu Brossa-; tradicional a -Tazzuf-.
Tot plegat ha possibilitat actuar a França i a Itàlia; a l'Argentina i Tuníssia.
També es dedica a la docència. Ha col·laborat en pel·lícules, documentals i teatre. Entre els CD's enregistrats cal citar Electrik Consort (Quadrant Corner, 2008); Lo nuevo (Astrud i Col·lectiu Brossa. Elefant Records, 2010).
Fa servir una viola del luthier D. Siorat (2010) i ha continuat la seva formació amb Sebastien Tron, Pascal Lefeuvre, Daniel Frouvelle i Marc Anthony.
Antiga, contemporània, jazz, pop rock, tradicional, són noms de vies? O són fites que es van marcant en el plànol d'un llenguatge universal?
Un eco que ressona carena enllà.