Pastoret sóc del Vendrell
el segon del majoral
i amb el meu bastó repico
a les rengles d’aquest ball.

El Ball de Pastorets, considerat com una possible variant del Ball de Bastons, per la similitud coreogràfica i gairebé ornamental, és un ball que s’ha volgut atribuir a una simbologia religiosa (representacions nadalenques que els pastors portaven a cap tot comentant la vida i miracles de l’Infant Jesús), si més no, també podem afirmar que podria ser un cop més una versió folkloritzada de la vida agrària i rural “vegi’s sinó la marcada acció de remoure la terra al batre amb els pals (J. Amades, Costumari Català)”.

Sigui com sigui l’origen del Ball de Pastorets, podem afirmar que aquest Ball amb una història documentada ja al s. XVII (J. Bertran el documenta a l’any 1633, quan la ciutat de Tarragona va rebre la visita del Rei Felip IV i M. Isabel de Borbó, tot coincidint amb les Festes de Santa Tecla), és un ball molt proper a les nostres contrades (Reus 1725, Alforja 1784, L’Arboç 1846, la Selva del Camp 1850, Igualada 1852, Falset 1862, Torredembarra 1882, Alcover 1894 i la Pobla de Montornès 1895). Al Vendrell Segons Salvador Arroyo la primera referència d'aquest ball, la dóna una notícia del "Diario de Barcelona" de 1846 on es diu que "…la nueva imagen de la Santa (…), iba precedida de nueve bailes al estilo del país como (…), el de los pastores…", això posa de manifest la idea d’un esdeveniment folkloric i popular nostrat.

A partir del treball d’investigació i recuperació del ball per Salvador Arroyo, Josep Bargalló, Jordi Salvadó i Jesús Trayner, l’any 1996 el ball es porta a terme per l’associació cultural d’Andalusia. Després d’unes 4 o 5 edicions d’aquest ball, acompanyat per la música dels flabiols, cornamuses i tarotes, el ball es deixa de ballar, sigui per falta de balladors, motivacions o desidia, i el ball al vendrell deixa de representar-se un cop més.

Després de la Festa Major de l’any 2005, reemprenem un cop més la idea de reempendre aquests ball, recuperant-lo un cop més a partir del treball de Arroyo, però fent-lo adient a nostres gustos i temps.

Així doncs el vestit bàsic seria el següent:

-Espardenyes vetades de roig i verd.
-Pantaló blanc ribetat dels mateixos colors.
-Faixa vermella.
-Armilles amb els mateixos colors.
-Sarró.
-Carbassetes.
-Mocadors virolats.
-Camalls de picarols.
-Bastó de 6 pams.

Quant a la partitures de la que se'n pot dir versió del Vendrell, que no és més que una adaptació/variació de les que existeixen al Penedès i al Garraf, consta de tres parts i per tant té tres motius que es van intercalant.
El primer motiu, que generalment anomenem Pastoret, tant per ser el més conegut del ball com per la important intersecció que té amb el ball de bastons anomenat Pastoret, però que de vegades també se li diu Entrada, ja aquesta és una de les seves funcions en el ball. És una melodia fàcilment identificable amb la de les cançons Pastoret d'on véns, El Gegant del Pi o Escarabat Bum-bum. El segon motiu rep el nom de La Creu, i de fet és gairebé igual que el ball de bastons anomenat La Creu. Al volum VIII de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Massot, 1998, 246), hi ha reproduida una partitura recollida dels Romeas anomenada Ball de bastons de l'Arboç, que de fet és La Creu. En una entrevista mantinguda amb Els Macaris el dia 11 de desembre de 2004, ens van comentar que aquesta peça sempre la tocaven per festes del Vendrell, però que alguna vegada també l'havien tocat a l'Arboç. El tercer motiu, La Passada, és molt alegre i en altres lloc es toca, de vegades amb algunes variacions, com a ball de bastons.

Aquest ball a més de la coreografia pròpia de la dansa, consta d’un parlament amb versos on es narra una vida alegre, camperola i ramadera.

Actualment la colla de pastorets està formada per 18 nois i noies tan del Vendrell com de la resta de la comarca del Baix Penedès, essent així un aglutinador social i un punt d’intercanvi cultural i social.